Aquesta setmana del 9 al 13 de febrer, a L’Illa ha passat una cosa especial.
Tots els grups de l’extraescolar (petits i grans)u hem assumit una responsabilitat que ens emociona: ser jurat del concurs de fotografia pel benestar Focus Positiu.
Durant aquests dies, els infants han visionat les fotografies seleccionades i han fet les seves puntuacions individuals i secretes, votant aquelles imatges que, segons el seu criteri, representaven millor les categories que hem estat treballant durant el trimestre:
- Pau interior
- Benestar quotidià
- Viatges de benestar
No ha estat una votació ràpida ni superficial. Hem parlat de què vol dir cada categoria, de com es veu la calma en una imatge, de com es representa el benestar en les petites coses del dia a dia, de com un viatge pot ser extern… o també intern.
I després, cadascú ha votat en silenci. Amb criteri propi. Amb llibertat.
Per què és tan important que siguin jurat?
Des del punt de vista educatiu, participar en iniciatives socials reals és una oportunitat valuosíssima.
Quan els nens i les nenes formen part de projectes de la ciutat, quan la seva veu compta en decisions culturals, estem transmetent un missatge molt clar:
formes part del món, i el món també és teu.
A nivell individual, l’impacte és igualment profund.
Votar implica observar, pensar, sentir i decidir. Implica confiar en el propi criteri. Implica saber que el teu punt de vista és legítim.
En un moment vital en què sovint busquen referències externes per validar-se, poder dir: “Aquesta fotografia m’ha transmès pau, i la trio per això” és un exercici d’autoconeixement i de coherència interna.
I això, educativament, és un tresor.
Connectar amb allò que és cert per a mi
Treballar les categories de pau interior, benestar quotidià i viatges de benestar no és només parlar de fotografia. És aprendre a identificar què ens fa bé. Què ens calma. Què ens inspira. Què ens mou.
Ser jurat no és només escollir una imatge.
És aprendre a escoltar-se.
Estem molt contents de poder formar part, un any més, d’aquest projecte que uneix cultura, comunitat i benestar. I sobretot, de veure com els infants assumeixen aquest rol amb responsabilitat, entusiasme i criteri propi.
Perquè educar també és això:
donar espai a la veu dels infants perquè descobreixin que té valor.
